Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

lunes, 3 de diciembre de 2012

PUIG DE SES ESQUERDES. Dsb 1 Nov.

Divendres horabaixa i encara no hi ha res clar, be si, segons la rutina que emprem per aquesta època de l’any en que alternem un dissabte de tramuntana amb un de pla, toca pla. Així en moyos, que es el veciat del grup, ha proposat anar a Manacor ja que les sortides de Palma les tenim una mica avorrides.
Per altre banda, en tibu havia dit que volia venir i a ell l’hi va molt be anar a aquella zona ja que li queda a prop de son Serra.
Per acabar el “pro” tenia sortida de “equipo”. Així que avui era el dia perfecte per agafar cotxes i partir ( gracies als nous horaris i a les pegues que ara posen per dur les bicis al tren han aconseguit que ja no ens plantegem anar-hi ). L’únic problema era que no teníem ruta..
S’acosta Nadal i ja hem començat a parlar del sopar mes famós de cada any, i es famós, no pel sopar en si, sinó per les discussions que es generen abans per trobar el dia , el lloc i el preu que ens vagi be a tots. Però aquest any la cosa està una mica apagada, i no es per la crisis que també ens afecta, es senzillament perquè ens falta en Cecilio. Aquest serà el primer Nadal sense ell i així ja ho havíem comentat entre uns quants de nosaltres.
Cavil•lant amb que podíem fer per la zona de Llevant, aquest narrador va pensar en rescatar la feina que estàvem fent amb en Cecilio unes setmanes abans de que ens deixes. La veritat es que no hi havia hagut ànims de tornar-hi i havíem abandonat el projecte, però veient les fotos (amb la data fatídica de gener de 2012) un creu que precisament el que ell hagués volgut, era que hi anéssim i així ho hem fet.
8,30 estació del tren de Manacor: Jon Ander, pietro, andreu, salvador,torner, bigel, moyos, tibu, frenando i mapes partim pels clàssics camins del puig de son Talent i son Barba. Aquest indret es el que volia fer en moyos ja que es un dels paisatges mes autèntics que queden de la nostra illa. Uns terrenys amb suaus ondulacions totalment oberts, sense parets ni cases amb camps perfectament cuidats. Sempre que anem per allà,a un li venen imatges idíl•liques de la Cerdanya o la Garrotxa.
Arrivem a Sant Llorenç i part del grup, tot i que anaven amb en fernando que duia Gps amb el track, es desvien cap al centre de la vila. Els recuperem i reiniciem la marxa per anar cap a Son Carrió per son Granot i per un tram de vies del tren.
En arribar a son Carrio passem per davant les immenses cotxeres i tallers dels trens que pareix a ser que no s'empraran  mai i que quedaran com a  monument a la crisis i a les decisions estúpides dels nostres Governants. Pont del torrent de can Amer  a on ens tenia que esperar en Largo que com sempre vol apurar tant que el que aconsegueix es que en lloc d’esperar ell al grup, tinguem que ser nosaltres el que l’esperem. Així es normal que tinguem la fama  que tenim de que ens aturem molt i de que no ens reten els kilòmetres. De fet, la prova la tenim avui, ja que en moyos i en tibu en sortir de Manacor no s’han enredat i han partit, tira a tira, seguint el track i no els hem agafat fins a son Servera tot i que el grup anava aviadet, lo que a “la mallorquina”, es a dir, a tot gas fins que algú es perd o s’atura pel que sigui i aleshores ens parem en sec, perdent tot el ritme.
Desprès de son Carrio agafem 4 camades manacorines i un poc mes de vies de tren per així arribar a na penyal on podem disfrutar d’algun tram de corriol. Arribem al poble i ens aturem a pegar una mossegada al forn de la plaça que no està molt assortit, tot i que te napolitanes mes dures que una pedra i panades de carn amb pèsols o “pollo con cebolla” que tal com li indica  en jon ander  a la fornera son “buenas para ...”
Reiniciem la marxa i tornem a pujar cap a la muntanyeta serverina per passar pel coll de son escrivà i tornar cap a terres llorencines pel camí vell passant per poca farina i son vives, el darrer turo fins on arribaren les tropes republicanes del general Bayo. Ja es veu l’objectiu del dia, el puig de les esquerdes, així que en desviem cap s’esteparó i en travessar la carretera d’Artà iniciem la pujada. Primer per un camí de carro ben definit que a poca poc es va embrutant fins a convertir-se amb un autèntic camí de ferradura aguantat per una marjadeta de pedra que va fent un zig zag per pujar els quasi 400 mt que te aquesta muntanyeta.
Tothom queda sorprès de que al mig d’aquells paratges ens haguí aparegut un camí típic de la serra de tramuntana. A la fi arribem a dalt on ens agrupem per força, ja que allà el camí es mig perd entre el càrritx i els hi he d'ensenyar el cami que nomes un bon trescador com  en Cecilio va ser capaç de trobar.
Carenetjam una mica i ens dirigim cap el puig del tresor on ens trobem que els magnífics prats que durant l’estiu son els únics paratges que queden una mica verds en aquell redol, han estat totalment llaurats hi ha desaparegut el camí que travessava tota la serralada. Una mica com podem anem baixant per un coster pedregos de terra flonja que a un li recorden algunes pistes de sky dels Pirineus. A la fi, apareix de nou la pista i ja davallem sense majors incidents, llevat d’una petita pèrdua d’uns quants que es fiquen per dins la garriga i surten tots escarritxats.
“Qui il maestro fini”. Quan es representa la opera Turandot, a la meitat de l’acte tercer la funció s’atura de cop i a vegades el director exclama aquesta frase. Fins allà arribà la partitura original de Puccini ja que ell no la va poder acabar. Quan el divendres a la una del vespre aquest narrador estava dibuixant el track de la ruta en arribar en aquest punt es va trobar una mica així, fins aquí havia arribat la investigació amb en Cecilio. Tenia algunes notes en els plànols 1:25000 de camins sense asfaltar per aquells redols però no conformaven cap ruta, també tenia el magnífic mapa de rutes amb bicicleta de Manacor. Aixi mesclant un poc d’aqui i un poc d’allà es va poder traçar un itinerari per poder arribar fins el torrent de na borges, territori ja conegut. L’experiment ha sortit be i avui hem rodat per unes zones bastant desconegudes, així hem passat per les cases de Calicant i per l’estret i divertit camí de ses cases noves.
Això si, a cada carreterona que hem creuat hem perdut a un membre del grup, primer ens ha deixat en tibu i desprès n’hoyos, que tot i això, ha reaparegut desprès per Manacor. Al torrent de na borges els de davant desprès de generar un tap perquè es volien menjar una taronja de les moltes que s’estaven tudant en aquest petit paredis que recorda mes a la vall de Soller que a la comarca de llevant , el grup s’ha estirat i ens hem deixat algun tram del track, però com que ja tot eren ganes d’arribar no hem intentat rectificar. Al final l’objectiu d’arribar prest s’ha complit ja que a les dues érem a lloc amb 70 km i uns 1100 mt de desnivell.
Sorprenentment en arribar els que tenien presa ja no en tenien així que ens hem aturat a fer una canyeta al bar de l’estació on s’ha acordat que el sopar de Nadal serà el dijous dia 20, el lloc encara estar per definir. Almenys ja tenim data.

3 comentarios:

hoyos56 dijo...

veig que després de tants anys muntant junts encara tens la vitut de trobar un camí nou,fruit d'un bon treball de camp ,juntament amb el nostre gran Cecilio, que això si que ho tenia. ensumava els camins nous com ell nomes savia.

Vui donar-vos les gràcies a tots dos per aquesta estupenda volta, veig que encara que no siguis "pro" ets l'ànima de la SEXTA

andreu dijo...

molt guapo aquest putxet i els camins que l'envolten i mes si es record de'n Cecilio....Ah! En Toni H. i en Tibu, mas sabe el diablo por viejo....van partir i no els varem poder agafar...com pot esser..cabronets..

Biel Meca dijo...

Hola, qualcu em podria dir o passar el track d'aquesta ruta. Moltes gracies.